Lupe Villar - Luz de gas

Lupe Villar & XII AMC
KCOR D ROCK
Sala Luz de gas, 2 de febrer de 2009
Tres quarts d'entrada

Concert nostàlgic

Doncs sí, va ser tot un concert fet a còpia de nostàlgia. Nostàlgia per duplicat, per dir-ho d'alguna manera. Anirem a pams i ho explicaré com toca.

Per començar, el concert estava encapçalat per la Lupe Villar, exguitarra de Sangtraït, que, juntament amb altres artistes, presentava el disc KCOR D ROCK, en què versiona cançons de grups clàssics del heavy o el rock al català. La majoria de temes els fa amb el grup Dragonslayer, el cantant del qual s'encarrega de posar la veu a moltes cançons. Però ells no són els únics que van participar en el projecte. S'hi van sumar en Víctor Estévez, exparticipant d'OT, i en Jordi Armengol, entre d'altres, i dos excompanys seus a Sangtraït, en Papa Juls i en Martí Rodríguez.

Si parlem del concert, com deia abans, era la presentació d'aquest disc, amb tota la gent que indicat abans, més altres que he omès. Per encetar la festa (la nostàlgia), ens van delectar amb AC/DC i el Highway to Hell, anomenat Ruta a l'infern. Una molt bona manera de trencar el gel. Van continuar amb Black Sabbath, Van Halen, en Víctor va sortir a cantar Linkin Park (Pensaments) i Metallica, amb un Res no m'importa (Nothing Else Matters), que ha deixat de ser la balada per antonomàsia del grup californià per convertir-se en una cançó heavy amb tots els ets i uts. Llàstima que el saber fer d'en Víctor a l'hora de cantar quedi deslluït amb uns comentaris de xòuman que, la veritat, van desentonar força. A banda d'això, el concert no va desentonar. La sala estava farcida de fans de Sangtraït i van veure com la Lupe i companyia els oferia cançons d'aquest grup -̶cinc, si no vaig comptar malament-̶, començant amb Les creus vermelles, cantada a mitja actuació i acabant el cicle Sangtraït, i el concert, amb El vol de l'home ocell, cantada amb les quatre veus que es van sentir durant la prop d'hora i mitja que va durar l'espectacle. I és que el concert va acabar amb Ho vull tot, de Queen, internacionalment coneguda amb el títol I Want It All. Llavors van arribar els bisos, en què es van sentir tres cançons més de Sangtraït (fins llavors n'havien tocades dues). Es podria ben dir que al bis es va deixar de banda el disc que es presentava per centrar-se en el sentimentalisme pur, en una sala amb un públic lliurat al que es podria mal anomenar com a l'últim concert de Sangtraït.

Parlant subjectivament, m'ho vaig passar molt bé al concert. En una sala amb una acústica com la Luz de gas només pots esperar que soni bé el que hi vas a escoltar. I així fou. Els músics es van sortir, i la sala estava plena d'una música esplèndida que no retronava, no ressonava, malgrat el tipus de música de què es tracta. Una delícia, sens dubte.

I, reprenent el que us deia al principi, el concert va ser doblement nostàlgic. La nostàlgia declarada de sentir, versionats, grans grups clàssics, com ara Avanged Sevenfold, Whitesnake, The Scorpions, Deep purple, Rammstein i, com he dit abans, Metallica, Black Sabbath, Queen, Linkin Park, Van Halen i AC/DC. I la nostàlgia encoberta fou la de Sangtraït. Ja ens imaginàvem que hi tocarien alguna cançó, però no que fos d'aquesta manera. I amb això no vull pas criticar-ho, ans al contrari. Em va sorprendre molt gratament.

Per escoltar el disc KCOR D ROCK podeu entrar al MySpace de la Lupe Villar (http://www.myspace.com/lupevillar) i escoltar sis cançons del disc. Recomanable.

Ens llegim aviat

Siau,
Albert